A causa del mal temps pasat i les previsions tampoc son gaire amables, s'ha tingut que anular aquesta sortida donat que el lloc per on es realitza la travessa es del tot desaconsellable en condicions meteorològiques adverses.

Com cada any, el Centre Excursionista Montserrat, per tancar la temporada realitza una sortida als Alps per coronar un cim de més de 4.000 m. Aquest any es va escollida la zona de Saas Fee, a Suiza. El cim, el Nadelhorn de 4.327 metres i continuar per la cresta coneguda com a Nadelgrat, que enllaça amb el Stecknadelhorn, Hobärghorn i Dirruhorn, tots de més de 4.000 m.

El dijous a la matinada agafem l’avió amb destí a Milà, per continuar amb cotxe fins a la població de Saas Fee. Ja es migdia, toca calçar-se les botes i sense perdre temps enfilar-se primer per sender i desprès per una escarpada aresta fins al refugi Mischabelhütte (3335m), just per arribar a sopar, son les set de la tarda.

El dia següent pels vols de les 3:30 toca llevar-se, amb molta son i moltes ganes de començar l’aventura. La ruta s’inicia per darrera del refugi i ja ens toca grimpar per l’aresta d’allò més, uff quin despertà més ràpid. Un centenar de metres i la neu ja comença a fer presència, primer tímidament fins a cobrir tota la muntanya. Es hora de posar-se els grampons, arnès, piolets, etc i encordar-se per continuar avançant per damunt del mantell blanc on s’amaguen a vegades esquerdes tapades de neu caiguda durant l’hivern. S’accentuen els sentits i l’emoció se’ns apodera de veure un espectacle com aquest.

Semblava fàcil però, un cop superat el primer pendent de neu i arribem al coll Windjoch mirem a l’esquerra i veiem el que ha de ser la següent pujada.... una ascensió per aresta amb inclinació ascendent d’uns 40-45º amb pasos mixtes de roca on s’incrementa més l’inclinació arribant en alguns moments als 50º. Estem uns moments pensant i.... espectacular!, impressionant!!, ens falta temps per continuar, això si!!, amb més concentració que mai.

La gent va arribant al cim amb més o menys cansament, la terrasseta que ens espera a dalt de tot la presideix una gran creu i espai just per tres persones.

Hem tardat unes 4 a 4:30 hores per pujar. Durant tot el dia està bufant un vent entre moderat i fort, que ens obliga a repensar de continuar per la Nadelgrat, es una esmolada cresta i amb el vent no dona la suficient confiança.

Un descens tranquil fins al refugi on farem nit per descansar.

La tarda costa una mica de pasar tot explicant les vivències entre galetes gratament “convidades”.

Dia següent desprès d’esmorzar ens toca baixar i despedir-nos de la muntanya fins l’any que be. Tornem a Milà per fer una tarda de turisme.

El diumenge agafem l’avió de tornada a la normalitat.

Si vols veure fotos

Avui toca el pic del racó gros a Núria, la previsió meteorològica no ens es gaire favorable, però tot i així, ens hi aventurem. A les 7 i poc estem a l’estació del cremallera a punt, pugem tot fent alguna queixalada a l’entrepà per anar agafant forces.

Un cop arribats, ens trobem amb un clima un cert imprevisible, ara plou, ara para, fet que ens fa decidir a fer un cafè mentre esperem si millora el temps. En vista que la cosa no canviarà, ens preparem i sortim a fer la ruta prevista. La meteo ens regala a estones una mica de pluja no se si per refrescar-nos o per indicar-nos que allà ella es la que mana.

Mentre pugem cap al coll de noucreus, anem trobant clapes de neu entre el rocallam de la pujada, fins a arribar a dalt del coll que la neu ja es constant, en gruixos petits, però es fa de més bon caminar.

Aquí  es envolta un fort vent que ens obliga a tapar-nos fort, algú que s’ha deixat la tercera capa li toca fer ús d’imaginació per combatre el vent i la pluja.

Ho intentem, però aquest vent que ens tomba ens fa recular i desistir. Donem mitja volta i ens encarem cap al monestir un altre cop.

Aquest cop la muntanya ens ha guanyat, esperem més endavant per tornar-hi  i superar-la.



Sortida amb un inmillorable aire de alta muntanya, dons aquí a molt a prop de casa nostre tenim racons on es pot practicar l'ascens per canals amb seguretat i per a tots nivells.

Qui ho havia de dir que despres de deixar les pistes d'esquí d'Eina i Cambre d'Aze i remuntar pel fons de la vall, ens endinsariem en un racó tranquil, caminant entre arbres i roques fins a arribar a la part baixa de les canals. Aquí es veu la magnificació de la natura, un seguit de fils de neu solquen de dalt a baix per entremig de la rossegada pedra, donant lloc a molts corredors i canals, alguns d'aquests molt dificls.

Nosaltres ens adrecem directa a la canal central, la més ample i l'única de la zona que es pot baixar esquiant (alguns dels que venen ho faran).

L'ascens es fa lent, som els primers i s'ha d'obrir traça de l'última nevada que ha deixat poc gruix i una neu pesada. l'humor no es perd mai i tothom gaudeix d'una pujada amb bona temperatura, i ambient extremadament alpí.

Un cop arribem a dalt, ja nomès toca disfrutar de la baixada, es una canal amb inclinació d'uns 40-45º que et permet baixar-la comodament i fins i tot amb un "culenbagen". en total hem tardat entre 6 i 7 hores a realitzar tota la sortida sense quasi cap entrebanc, i això no es pot fer res mes que celebar-ho amb una cerveseta. :-)

La previsió no era molt alentadora, dons ja portem molts dies fent massa sol per poder realitzar sortides hivernals.

La sort va ser que va caure una nevada durant la setmana anterior i amb el desgel i glacades de la nit, varem tenir una sortida amb més gel del que ens esperàvem.

erem vuit persones amb moltes ganes de pasar-ho be, i renoi si ho varem fer!!!.

Per començar a agafar agilitat, confiança i tacte per aquells a qui era una novetat i per tornar a recordar per la resta, es va instal·lar una via en el marge a peu del camí. L'inclinació varia entre els 40º i 45º, amb alguna repisa per descansar. ens varem realizar tres o quatre pujades i pràctiques de clavar claus de gel.

Tot seguit i amb els ànims molt amunt ens va fer els dos primers llargs de la via de l'abret, que estava perfecte de condicions, tenint en compte l'hivern que tenim.

a causa de l'hora de tornada, no es va poder completar la via, però tothom ja té en cap que l'any que ve no s'escapa!.

El pasat dia 15 de gener, el CAM va tornar a disfrutar de la muntanya amb un altre sortida. Aquest cop la fita era arribar a dalt del pic de la Serrera, a Andorra.

La meteo es presentava bona, no tan la quantitat de neu que normalment hi ha en aquestes dates i de la que ens agraderia haver trobat. Alguns es van emportar els esquis amb aquelles ganes de fer una megabaixada i encara que en algun punt s'els van haver de treure, va ser un dia perfecte.

En total, 22 muntanyencs es van atrevir; començant a caminar al matí pels vols de les 10:00 (això si!, abans tocava fer el café del matí) i a 1/4 de 5 de la tarda ja tornaven a ser a peu dels cotxes a punt per anar fer una cerveseta que la tenien ben merescuda després de l'esforç.