Centre Excursionista Montserrat 1922 - 2012, 90 anys fent camí
Centre Excursionista Montserrat1922 - 2012, 90 anys fent camí

3 novembre - Ruta del Ferro. Iniciem les activitats!

Foto de grup

El passat diumenge dia 3 vam iniciar la nova temporada de Caminens. Tots en teníem moltes ganes: ja han passat masses dies des del curs passat ! És per això que amb moltes ganes de passar-nos-ho bé ens vam dirigir a Ripoll per conèixer la Ruta del Ferro i el Carbó. El recorregut va ser molt agradable: terra pavimentat, poc desnivell, vegetació generosa i mostrant els primers símptomes de tardor, climatologia respectuosa i rialles i bon humor entre els participants. En un plis plas vam arribar a Sant Joan de les Abadesses on vam aprofitar per dinar.

La tornada encara se’ns va fer més curta. Ningú s’ho creia que en total vam fer 18 km, i és que quan l’excursió és maca les distàncies s’escurcen.

Ara: tots tenim al cap la següent sortida. Us hi esperem!

7 de juliol - Camí de ronda de Vilanova, una descoberta de petits racons.

Aquest diumenge ens vam reunir tots al punt de trobada de l'església de Sant Cristòfol a Vilanova, un total de 24 persones per iniciar la darrera sortida de la temporada, el Camí de ronda. Un camí que ens va ensenyar els racons més preciosos de la contrada, descobrint les restes d'un búnquer militar. Vam continuar per diversos penya-segats tot esquivant el tren, gaudint de les vistes de les diferents cales passant pel tram de camí més elevat a la platja de l'Home Mort. La calor sufocant del dia ens va dur a remullar-nos més aviat del que comptàvem. Una vegada refrescats i desprès de provar els kayacs d'en Jordi (un tastet per a properes sortides), vam fer el camí de tornada.

Vam reunir-nos al parc de vilanova per dinar tots plegats per refrescar-nos novament a la tarda en la que petits i grans van gaudir de la sortida.

Així doncs, esperem comptar amb tots vosaltres de cara la temporada vinent.

9 de juny - Salt de Cabrera, una "selva" tocant a casa.

Aquest diumenge ens vam trobar puntualment a les 10 h. al poble de Sant Jaume Sesoliveres quinze persones del Bages i vuit de l'Anoia per anar a descobrir els salts de Cabrera d'Anoia. Amb l'experta guia del Josep i el Santi vam endinsar-nos en el feréstec, frondós i selvàtic torrent del Cargol per arribar al Salt dels Cups. Després vam anar cap al torrent de la Bleda i allà ens vam trobar el Salt del Cargol. Travessant cap al torrent de Canaletes, vam arribar al Salt dels Capellans, amb estalactites i troncs calcificats. Ens vam arribar finalment al Salt de la Mala Dona i ens hi vam fer fotos just a sota, enmig d'aquella verdor. Vam deixar per un altre dia el Salt de l'Aigua Freda perquè ja era hora de dinar i començàvem a necessitar un bon descans. Finalment, a tres quarts de tres ens vam dir adéu, els del Bages ens vam quedar a dinar enmig del prat, els nens van jugar una bonar estona i vam acabar tornant al poble, al voltant d'una ampla taula tallada directament de l'arbre, mentre els sis nens consumien les seves inacabables energies jugant a l'indi. No sabem com pot ser la zona un altre any més sec, però vam quedar ben sorpresos de la humitat i la frescor d'aquesta part de l'Anoia, un autèntic paradís tropical!

5 maig - Serra del Catllaràs: Un balcó al Pedraforca

Fins a 17 participants ens vam trobar a l'aparcament del Parc de l'Agulla de Manresa per anar fins a la Serra del Catllaràs. El Jordi va considerar adequat modificar l'itinerari de la sortida, i en comptes d'anar fins a Sant Romà de la Clusa, que el camí no era gaire transitable, ens vam dirigir a Malanyeu.

Des d'allà i tot seguint les indicacions del Jordi, ens vam dirigir per pista fins a la Font de les Travesses, per enllaçar amb el PR C-129. Sensen perdre els senyals del PR, vam crestejar la Serra del Mill fins arribar al Mal Pas i a la Creueta, un mirador esplèndit del Pedraforca on vam dinar. De fet, tot el camí va ser un mirador constant als Cingles de Vallcebre i al Pedraforca...

De tornada vam baixar directament fins a la masia de Monnell i posteriorment fins a la riera que vam haver de creuar, tot fent algun equilibri, per tornar a pujar a Malanyeu.

Una merescuda beguda a la Nou de Beguedà, va posar el punt i final a la sortida, arribant a Manresa amb prou temps per poder veure el xàfec, que va fer més tard, descansadament des de casa.

Fins la propera!

7 abril - Castellcir: un recorregut amb petits tresors.

Dinant a Santa Coloma

Bonica i agradable excursió que ens van preparar la Rosa i el Gerard, conjuntament amb alguns nens de l'escola de Castellcir, pels voltants de la seva població per mostrarnos petits tresors que, si no coneixes els camins, no descobreixes.

En aquesta ocasió ens vam reunir 14 participants a la sortida. A l'hora acordada ens vam trobar tots a la Plaça de l'Era de Castellcir i vam sortir, a bon pas, direcció a l'Ecomuseu de l'Esplugues, una impressionant bauma edificada que va ser habitada fins fa pocs anys, i el Pont Romànic d'Esplugues. Una de les nenes participants ens va explicar la història de l'indret i com, hores d'ara, s'ha esdevingut un ecomuseu.

Tot seguit ens vam dirigir a la Bauma de Fontscalents, on un altre dels participants també tenia preparada la seva explicació.

Després, resseguint el curs del riu, per un corriol gens marcat anant en direcció a Santa Coloma, ens van anar descobrint altres indrets, com unes petites gorges amb l'aigua força clara, que convidaven a un bany....llàstima que la temperatura i el temps no ho permetien!, i també les "poues" de glaç, típiques de la zona.

Un cop a Santa Coloma, lloc ideal per dinar, i un cop visitada la petita esglèsia, vam retornar cap a Castellcir, tot veient de lluny el "Castell de Popa" i passant per un bonic salt d'aigua, la Bauma de la Roca.

Una bonica i complerta sortida d'unes 5 horetes, que ens va tenir entretinguts tota l'estona. Moltes gràcies a tots, Rosa, Gerard i als nens que ens van fer les corresponents explicacions pel vostre esforç.

3 de març - El Montgrós, bones vistes i bon desnivell!!!

Descansant, amb el Montgrós i els Plegs del LLibre al fons.

Tot seguint les directrius del Jordi, avui ens hem trobat a la gasolinera de Salelles una vintena de persones, amb sis infants entre nosaltres, disposats una vegada més a fer el cim, en aquest cas el Montgròs de Montserrat, de 1133 metres. El bon temps que feia era garantia que la cosa aniria bé, així que hem començat a pujar des de Can Jorba tot esperant que el desnivell de 600 metres no se'ns fes massa costerut. Hem tingut algun embolic inicial entre tots els camins d'una muntanya molt fressada, que aquí no duen a Roma, sinó que són perdedors fins i tot per als més experimentats. Alguns hem hagut de reconèixer que allò superava les nostres expectatives, hem gaudit de les bones vistes sobre la plana de l'Anoia i una família ha decidit tornar una mica més aviat. Els altres hem continuant pujant per pedregars infinits i caminant entre pedres, terra i branques trencades com banyes, que ens han donat alguna sorpresa gens benvinguda. Al final, però, hem fet el Montgròs, hem pogut experimentar que els anoracs també avui podien fer falta, hem dinat, hem gaudit d'una panoràmica impressionant, hem menjat ametlles torrades, hem observat els corbs tafaners, ens hem estirat una mica, hem fet petar la xerrada i hem donat per acabada la part de pujada, que a casa també hi falta gent el diumenge a la tarda. De les dues a les quatre hem fet dues hores clavades de baixada sobretot per l'ombrívol Canal de Migdia, fins que hem arribat primer a Can Jorba i després a la Vinya Nova, on la majoria de nosaltres hem tingut temps de fer un llarg cafè amb un paisatge de pins i oliveres al davant, i el sol de tarda escalfant els nostres records. Repetirem aviat!



17 Febrer - La Fou de Tous, espectacular fins i tot sense aigua.

Foto de grup dins l'espectacular Fou de Tous

Aquest diumenge ens hem aplegat 15 persones (entre grans i menuts) i hem anat a passar el dia a la comarca de l’Anoia, a l’Engorjat de la Fou.   Després d’aparcar els cotxes al costat del Castell de Sant Martí de Tous hem iniciat la marxa.

El dia ha començat amb boira, però a mesura que avançava el cel s’ha aclarit i ens ha fet un bon dia.   En una horeta ja hem arribat a l’ermita de Sentfores, on hem aprofitat per esmorzar.   Tot seguit hem continuat el camí, tot passant pel bosc de Gramenet, en un recorregut suau i còmode, i sense adonar-nos-en hem arribat a la Fou.

Per manca de pluges l’hem trobada seca, tot i això ens mostra un espai esplèndid, verd, frondós i amb la promesa que amb aigua és espectacular. Hem fet la fotografia de grup i xino xano ens hem dirigit al final del recorregut.   Al costat del Castell hem dinat i l’Helena de 23 mesos, l’estrella de la sortida, ens ha demostrat que Caminens és molt divertit i apte per a nens i nenes de totes les edats.

Fins la propera!

13 Gener - Multitudinària i remullada sortida a les Fonts del Suanya amb l'Anella Verda

Foto de grup a la Font de la Girada

A les deu del mati del diumenge 13 de gener ens hem reunit un centenar de persones per començar l'excursio a les fonts del Suanya malgrat el temps plujós. Les fonts visitades han estat la Font de l'Arrel, la Girada(on hem fet la foto de grup) i la Font del Roure.  El fang i la  pluja que ens hem trobat han fet de la sortida un xic aventurera, sobretot pels mes petits.

La Mònica i la Rebeca ens han portat per camins propers i desconeguts tot i la seva proximitat. Moltes gràcies i fins la propera.

2 Desembre - De la Vinya Nova a l'Ermita de Sant Antoni. Exigent i a l'alçada de tots!!!

Un grup de 20 participants ens hem trobat, tot superant les gèlides temperatures d'aquest matí, per realitzar l'excursió programada a Montserrat, la darrera de l'any 2012. El cel clar i assolejat promeria que aquesta seria una gran jornada, que ens permetria gaudir d'unes vistes úniques de Montserrat i els seus voltants.

Un cop aparcats a la Vinya Nova, ens hem posat en marxa sense més dilació. Hem agafat el camí del Torrent del Pont tot pujant a bon ritme fins enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni, des d'on ja hem pogut gaudir d'unes espectaculars vistes del Cavall Bernat. El Jordi Martínez ens ha anat ensenyant els noms de les diverses agulles que es veien des d'allà: la Prenyada, la part de darrera de l'Elefant...

Tot seguit hem girat a l'esquerra per recòrrer un tram d'aquest camí i per tornar-nos a desviar per uns corriols que, sense deixar de pujar, ens han portat fins al Mirador de l'Home Mort. Uns minuts per contemplar les vistes abans de retrobar el camí adequat fins a l'Ermita de Sant Antoni.

A l'Ermita hem dinat una mica i hem gaudit de les vistes que, amb el dia tan clar ens permetien fins i tot divisar el mar!

Ha estat una jornada fantàstica on tots els participants hem gaudit d'un nou raconet de la nostra muntanya més propera: Montserrat.

11 de novembre - Una passejada relaxada per les Tines de la Vall del Flequer

Vam ser 17 de colla els que ens vam decidir a fer aquesta tranquil·la passejada per les Tines de la Vall del Flequer (Bages).

A l'hora prevista van sortir direcció Rocafort. El temps semblava ennuvolat, però no es preveia pluja.

Un cop aparcats al desviament d'Oristell, vam començar la nostra ruta, tot anant-nos aturant a cada una de les tines que vam trobar en el recorregut. Primer les Tines del Bleda, després una barraca que hi ha al costat del camí, posteriorment les impressionants Tines del Tosques (foto) fins arribar a les monumentals Tines de l'Escudelleta (es comptabilitzen 12 tines).

De tornada, per l'altre banda del riu, van seguir la pista que tot contemplant diverses barraques de vinya i millors panoràmiques de les Tines de l'Escudelleta.

Una passejada apta per a tothom que permet gaudir d'un raconet del Bages encara desconegut per molts.

14 d'octubre - Inici de curs al Castanyer d'en Cuc

La colla al peu del Castanyer

El passat diumenge 14 d’octubre, ens vam aplegar una bona colla: 44 persones entre petits i grans.   El destí: El Montseny.  L’objectiu: veure el castanyer més gran de la Península: el Castanyer d’en Cuc.

Un cop aparcats i reagrupats iniciem la caminada. Primer anem seguint el pantà de Vallfornès per una pista. Finalment trobem el camí que enfila pel torrent de la Baga d’en Cuc. El camí és agradable, ombrívol, amb petits salts d’aigua pel voltant.   Un cop avançat el recorregut ens trobat amb una font natural: quina aigua més fresca i bona !!! Aprofitem per fer un mos i de seguida continuem el camí. Ara ja no falta gaire per arribar-hi...

No es fa pregar gaire temps més. Finalment arribem al majestuós arbre. Davant nostre ens apareix un arbre monumental, és un exemplar de l’espècie Castanea Sativa de més perímetre de la Península: 12m. de circumferència. Té una capçada de 17 m i una alçada de 15. El seu interior és buit. Fins i tot té una llegenda: es comenta que fa anys hi va viure un carboner durant l’hivern, amb llar de foc inclosa.

Bé, com que hi havia força més gent vam decidir iniciar la tornada.   Un cop vam arribar al aparcament vam dinar al costat d’un gorg.

Va ser un dia complet: bon descobriment de casa nostra, bona climatologia, i una companyia excel·lent.

Fins a la propera.



1 de Juliol-Gorg del Salt...Idílic, tot estar "passat per aigüa"

Les previsions de pluja, que s'anunciaven durant tota la setmana, no van aturar els 22 participants de la darrera sortida d'aquest curs de CamiNens a l'idílic paratge del Gorg del Salt.

Mentre uns feien el que podien per resguardar-se del xàfec que mica en mica ens anava caient...d'altres gaudien d'un bany en un dels Gorgs més preciosos de les nostres contrades.

Quan marxavem del Gorg, i mentre la pluja feia un "punt i apart", vam decidir acostar-nos amb els cotxes al Pont del Climent. Allà ens va donar temps de fer la nostra paradeta, dinar tranquil·lament i planejar el calendari de la propera temporada.

De tornada els xàfecs ens van acompanyar tota la carretera.

Un altre dia rodó, que, tot i la pluja, no va aconseguir espatllar.

Fins aviat.

3 de juny- Salt del Molí...impressionant!

Salt del Molí

El passat diumenge dia 3 de juny vàrem anar fins a Vidrà a fer una nova sortida.   La meteorologia ens deia que plouria a bots i barrals, però no en vam fer massa cas, vam agafar els cotxes i les motxilles i som-hi !!!!

El cas és que un cop aparcats els cotxes va deixar de ploure i encara ens vam animar més. El poble, tranquil i preciós. El bosc verd, frondós, net i generós en colors i olors.   La tranquil·litat va regnar tota la jornada per l’absència dels nombrosos excursionistes que acostumen a trobar-se a la muntanya: nosaltres quasi érem els únics valents.

Primer punt d’aturada: la Tosca dels Degollats: després d’especular l’origen del nom i d’inspeccionar la Tosca i els seus voltants, vam continuar la caminada.

Segon punt d’aturada: el Salt del Molí. Tota la platja per a nosaltres, els nens els va encantar i pescaven caps-grossos, que n’hi havia una bona pila.   Alguns dels grans es van banyar... uffff l’agua no estava calenta, precisament... Mentre uns es mullaven els peus altres dinaven i vam passar una bona estona.

De tornada vam enfilar amunt, passant pels molins i a la part alta del Salt vam observar senyals a la roca de presumptes passarel·les antigues...   Poc després travessàrem el pont de pedra, i vam poder veure la seva vella i intacta arquitectura.

De seguida vam arribar al poble.   És tant maco, els jardins dels voltants estant tant verds, nets i endreçats que ens vam estirar per fer-nos una fotografia de grup i, finalment, ens hi vam acabar quedant un parell d’horetes...

De tornada per la carretera vam tornar a trobar aigua, però dins el cotxe no ens vam mullar.   Resumint: un dia rodó !!



6 de maig-Roc de Peguera...a punt de remullar-nos!

El poble de Peguera als peus del Roc de Peguera.

Vam ser poquets, en aquesta ocasió de celebració del Dia del Centre, els representants de CamiNens que ens vam arribar fins l'imponent Roc de Peguera amb l'amenaçador cel anunciant pluja pràcticament durant tota la jornada.

En aquesta ocasió ens vam reunir uns quants al punt de trobada de Manresa, conjuntament amb els nostres companys del CAM, i amb la resta vam quedara la zona de l'estació d'Esquí dels Rasos de Peguera. En total 10 persones entre xics i grans formavem l'expedició de CamiNens.

Tot just arribar al poble de Peguera, i voler pujar al seu imponent Roc, la pluja va fer acte de presència i tot seguit vam recolar de nou pel mateix camí d'anada, tot seguint el PR C-73. Afortunadament aquesta pluja era intermitent i no gaire abundant, i per tant vam arribar a l'aparcament i al Refugi secs.

Per la tarda, després d'haver dinat amb els companys del Centre Excursionista, va començar a pedregar...fins a quedar tot blanc i glaçat...Encara vam estar de sort al matí de poder fer la sortida sense mollar-nos gaire!

15 abril- Malanyeu- Un petit poble amb unes vistes per gaudir.

Foto de grup al costat de la Roca Foradada

Les pluges que van anant caient durant la setmana no van espantar als 28 participants que ens vam reunir puntualment per anar fins a Malanyeu a gaudir d'aquesta fantàstica excursió que ens va organitzar el Jordi Martínez.

Un cop vam arribar a Malanyeu, i tot seguint les indicacions del Jordi, ens vam dirigir per la pista que surt del poble en direcció nort-est fins al Griell de Cal Pigot. Un cop allà, i després de travessar un rierol que va portar algun petit ensurt a més d'un, es va muntar una corda per fer que aquest grau fos més segur. Mica en mica tots vam anar superant el tram considerat més difícil i espectacular, fins arribar en forta pujada a la Roca Foradada, on ens esperaben unes vistes del Pedraforca encara més fantàtiques.

Allà la quitxalla no va deixar de grimpar pujant per sobre la Roca Foradada.

La baixada, tot seguint l'itinerari establert, es va realitzar per la vessant contrària, i vam para a dinar a la Font de les Travesses.

Tot seguint l'horari establert vam retornar a Malanyeu.

Vam voler aprofitar el sol que feia i després de pendre una beguda al restaurant Casa Anglada, vam visitar el poblet de La Nou del Berguedà i el Santuari de Lurdes de la Nou.

Un dia complert per gaudir de nou de la natura, amb unes vistes inmillorables del Pedraforca, amb de la companyia de tots els que formem CamiNens.

11 març 2012 - Visitem la presó de Busa (Solsonès)

Foto de grup de la sortida

Com ja es habitual a les sortides de CamiNens, ens varem trobar al pàrquing del Carrefour, aquest cop, però, una mica més d’hora, a dos quarts de nou.

 

Un cop fet el recompte i les presentacions ens dirigim per la C-55 cap a Solsona i a Sant Llorenç de Morunys, seguint l’embassament de la Llosa del Cavall, fins a arribar just abans de l’Alberg de Les Cases Altes de Posada, on vàrem deixar els cotxes.


Ja preparats per caminar, a les 10 en punt, ens enfilem pel Sender que ens porta cap a la Casa de la Llobeta, on els nens van descobrir la casa abandonada i el corral, obert i encara amb bon estat. Llavors vam enfilar amunt, per un bonic bosc de pi roig, resseguint els bonics singles del Capolatell. La part final de l’ascensió es complica una mica però els petits exploradors van marcant la marxa fins arribar als plans de Busa on es fa la primera batalla de pinyes d’una guerra que durarà fins a la tornada, els petits i no tant petits contra el Joan Borràs.


Fem una paredeta al mirador per observar el bonic paratge, les cingleres i el Cogul, al que avui no hi podem pujar per a no fer cansar en excés als nens.

Seguim cap al Capolatell per un camí pla amb cingles a banda i banda fins a trobar la passarel·la metàl·lica i entrar a la Presó on ens situem per uns moments a l’època Napoleònica imaginat els presoners aïllats per impressionants parets verticals.


Cerquem un bon lloc per dinar, compartim menjar, conversa i somriures.

 

Reprenem la marxa desfent el camí de pujada, amb alguna parada per fer la foto de grup i buidar la bossa de pinyes que els nens han anat arreplegant i que han estat custodiant, passant-se-la d’uns als altres, per evitar que els grans els hi prenguessim. A dos quarts de cinc, arribem al punt final del nostre trajecte per a tornar a casa després d’un bonic dia de caminada.

15 gener 2012 - Montserrat: de Collbató a Santa Magdalena

Pujant per les escales de Jacob

En aquesta sortida de CamiNens a Montserrat ens vam anar trobant esglaonadament. Primer uns quants a l'aparcament del Carrefour i la resta a l'aparcament de les Coves de Salnitre, a Collbató. En total vam ser 27 persones, entre grans i xics, de diferents punts de la província de Barcelona (Manresa, Castellcir, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor i Barcelona capital). 
Un cop vam estar tots junts, el Jordi, en un moment, ens va organitzar per deixar quatre cotxes en aquest aparcament, que era per on tornaríem, i anar amb la resta fins a mig camí de la Vinya Nova, indret on començava l'excursió. 
Vam començar agafant el camí de l'Artiga Baixa que anava pujant suaument al principi, per després trobar-nos unes fortes rampes que ens portarien fins a Sant Joan i a les restes de l'antic restaurant enclavat en una bonica bauma. Després, tot contemplant el paisatge, vam pujar per les curioses escales de Jacob fins a les restes de l'antiga ermita de Santa Magdalena, de la qual queda ben poc. En total des de Collbató havíem fet 600 m. de desnivell! 
A partir d'aleshores pràcticament va ser tot baixada. Primer vam anar direcció cap al camí nou de Sant Jeroni, des d'on semblava que teníem el Monestir a tocar, i després vam baixar, amb alguna relliscada de cul, cap al torrent de Santa Maria, fins arribar al darrer tram tot travessant el Pas dels Francesos.
Després de dinar i d'un merescut descans, vam començar a baixar direcció Collbató pel camí de la Santa Cova, que alguns vam aprofitar per visitar. Posteriorment, tot seguint les indicacions del GR i observant el bruc florit, els arboços, el timó i el blau intens de la foixarda, vam arribar, just quan el sol començava a decaure, a les Coves de Salnitre, des d'on els conductors van anar a recollir els seus cotxes al Camí de la Vinya Nova. 
L'excursió prometia exigència física, i ni la quitxalla ni els grans no vam quedar decebuts: més de 15 quilòmetres i més de sis hores per Montserrat ben aprofitades!





4 desembre - Una sortida farcida de bolets.

Tota la quitxalla en una de les Roques Gejants de Savassona

Poc ens imaginavem, quan ens vam trobar els 22 participants de la sortida per fer un tram de 8 Kms del PR C 40 des de Sant Pere de Casserres al Bosc de Roques Gegants de Savassona, que aquesta seria la sortida en la que més bolets s'han recollit.

Vam sortir força puntuals de l'aparcament on haviem quedat i ens vam dirigir al Gurb on ens reuniriem amb la Rosa i el Gerard que venien de Castellcir. Tal i com haviem previst, passat Tavèrnoles vam deixar un parell de cotxes prop del Bosc de Roques Gegants de Savassona.

Amb la boira acompanyant-nos vam començar a seguir el tram del PR C40 i a la desviació per anar direcció Tavèrnoles, i mentre la majoria pujavem al que creiem és el Cim del Moro, la Núria es dedicava a trobar llenegues...Aquí va començar l'aventura dels bolets.

A partir de llavors quasibé tots, en un moment o altre del camí ens aturavem a buscar bolets, motiu pel qual l'excursió es va anar ralentitzant...

Quan vam passar per la urbanització de Fusimanya, vam fer parada per dinar. En un moment havien passat un parell d'hores i encara ens quedava quasibé la meitat del camí. La canalla, i no tant canalla, van aprofitar per fer un petit i improvitzat partit de futbol, mentre l'estona anava passant...

No vam arribar fins quasibé les quatre de la tarda al Bosc de Roques Gegants. Les roques, impressionants, intentaven ser escalades per uns joves, amb més o menys sort depenent de les seves habilitats. Uns quants vam pujar a veure la petita ermita de Sant Feliuet, a 200 mts del bosc. Un lloc amb unes vistes increibles pels quatre costats on diuen que les seves roques tenen una "energia" especial.

Tot seguit els conductors van anar a recollir els cotxes i, un cop repartits els bolets, a les cinc passades de la tarda ens posavem en marxa cap a casa.

Fins la propera.

6 de novembre - Castell de Popa passat per aigua...

Dijous, temporal tropical amb 161 litres d'aigua a Manresa, divendres pluja tot el dia, dissabte sol... Era difícil saber què esperar del diumenge 6 de novembre. 

El cas és que vint-i-dues persones ens vam trobar al lloc de sempre i, com que en aquell moment hi havia alguna escletxa al cel, vam decidir emprendre la marxa cap a Castellcir. A mesura que avançàvem, però, la pluja i la boira ens van començar a acompanyar, i uns quants de nosaltres vam arribar al poblet, a molts pocs quilòmetres de Castellterçol, convençuts que l'únic que en veuríem seria el bar per fer-hi un bon cafè calentet. Així ho vam comunicar al Gerard, el nostre guia de la jornada, que s'adaptava al què li diguéssim... quin remei!
L'arribada del Santi i família, però, va fer que ens plantegéssim arribar com a mínim al Castell de Castellcir o Castell de Popa, lloc espectacular que només ens demanava una horeta d'esforç. Fet i fet, tampoc plovia tant. Així doncs, ben dirigits pel Gerard guia, pel Gerard de 10 anys i per la Rosa, vam fer camí sense pèrdua fins al Castell, lloc amb restes del S. X on vam poder esmorzar una mica, gaudir del majestuós vaixell de pedra i plantejar-nos la tornada (per celebrar un aniversari amb tranqui·litat)... o no. 
Uns quants, amb més o menys decisió, vam pensar que no ens volíem perdre la fageda de la Seuva Negra, petita i acollidora, que ens havia d'oferir els seus millors colors en plena tardor. Al capdavall, tampoc plovia tant i fins i tot ens havia sortit el sol algun moment. Vam continuar per un camí, al principi perdedor, cada vegada més maco i més moll. La pluja va decidir posar-s'hi de valent i quan vam arribar a la font de la Seuva Negra, enmig de la fageda, després d'una baixada xopa, vam tenir-ne prou tastant l'aigua un moment i emprenent el camí de tornada amb rapidesa, tot baixant pel camí paral·lel a la riera i aprenent a gaudir del paisatge en la humitat. L'última pujada fins a Castellcir, amb dreceres incloses, se'ns va fer una miqueta llarga perquè començàvem a notar el cansament. Finalment, vam aconseguir arribar en les quatre hores previstes, cansats i contents... Les pauses se les havia menjat la pluja. Vam dir adéu als nostres nous companys i ens vam prometre que ens tornarem a veure ben aviat.



2 octubre- Fantàstic i concorregut dia fins el Salt de Sallent

Una colla de 55 persones ens hem aplegat a l'entrada del bonic poble de Rupit per començar la caminada. Després que l'organitzadora de la sortida, la Rosa Maria, passés llista, hem començat amb la primera atracció per a la canalla i els grans: el pont penjat que no permet el pas de més de 10 persones a l'hora per a evitar el balanceig, tot i que sempre hi ha els que el fan moure per a donar-hi més emoció.
Després de creuar el poble i passar per sota un túnel sota unes cases, enfilem el camí que voreja el marge de la riera i anem parant a les diferents rescloses que formen bonics gorgs. Imagineu-vos la llarga filera que arribàvem a fer tanta colla pels estrets camins.
L'arribada al Salt de Sallent, un dels objectius de la caminada, ens porta inicialment al mirador des d'on es pot veure el salt d'aigua tot i que degut a les poques pluges el cabal és més baix. La vista a les cingleres i a la vall de Collsacabra des d'aquest punt és espectacular i ens fa pensar en la bellesa del nostre territori.
Travessem el salt i seguim pujant per la cinglera fins un mirador i allà la Rosa Maria ens convoca a una assemblea per a decidir si tornem directament a Rupit pel camí o pugem a veure les Tombes de Bassis. S'agafa la segona opció i és ben encertada per 2 motius: una per veure les tombes antropomòrfiques esculpides a la mateixa roca on alguns nens aprofiten per ficar-s'hi dintre i segon perquè el camí de pujada i el corriol de baixada, completament ombrívol enmig del bosc val la pena.
Arribats al poble, aprofitem per a anar a dinar al costat de la riera sota el pont on força nens aprofiten per remullar-se els peus a l'aigua i arreplegar alguna granota. Després de l'àpat encara ens queda temps per fer un cafè, saltar als inflables de la Festa Major o visitar la fira del llibre a l'Esquirol.

4 setembre 11-Inici de curs passat per aigua...

No vam preveure que, tot i el sol inicial, la sortida acabaria amb remullada, i no pas per l'aigua dels fantàstics gorgs que vam visitar...Els pocs que en aquesta ocasió ens vam trobar per fer la excursió, vam ser molt puntuals i vam arribar a l'aparcament a l'hora prevista. Una família nova de Piera s'afegia a Campdevànol, completant així l'expedició de 12 persones, 4 xics i 8 grans.

Tot seguit vam començar a pujar pel camí indicat i en pocs minuts es va veure des d'adalt el primer dels Gorgs, el Gorg de la Cabana. Els més agosarats van baixar per un corriol estret, fangós i relliscós per veure d'aprop aquest salt i no van poder estar de banyar-se. Després d'aquesta parada vam continuar cap al Gorg de la Tosca i el Gorg de l'Olla. El següent punt de parada per dinar i per banyar-nos va ser el Gorg de la Bauma.

Després de dinar el temps es va enfosquir i van començar a caure gotes...més o menys la meitat del grup vam voler arribar a veure la resta de gorgs i la resta van voler retrocedir per no trobar la pluja...però la pluja ens va enganxar a tots de ple...

Després d'una hora plovent...aquesta va cedir i mica en mica va tornar a lluir el sol. Això va propiciar que, després de l'experiència, volguessim pendre una xocolata ben calenta a Ripoll que estava boníssima!!!

3 juliol 2011. Relax a Pedret. Aigua més que glaçada...

Pont de Pedret als peus del Llobregat

El mal temps ens va fer anular l'anterior sortida als 7 Gorgs de Campdevanol...i aquest cop no vam deixar que la pluja ens fes desdir de realitzar la darrera sortida del curs, la de relax. Així que, tot i les gotes de pluja de primera hora del matí, una vintena de participants ens vam acostar al lloc de trobada i vam decidir continuar endavant amb la sortida.

Ho vam encertar. Tot i arribar força tard respecte a l'hora planejada, i mercès a les prediccions metereològiques que van espantar del bany a la resta de visitants i cuiosos que van a veure l'indret, als peus de Pedret sols hi erem nosaltres prenent el sol i la nostra quitxalla, molt més que valenta, banyant-se a les gèlides i clares aigües del riu Llobregat (qui ho diria!)

Per la tarda vam aprofitar per visitar l'esglèsia de Sant Quirze de Pedret, en una curta passejada i tot seguit vam decidir tornar a casa...el cel anunciava pluja de nou. Tot va ser pujar al cotxe que es va posar a ploure...quasibé fins a Manresa!

8 maig 2011. Bufadors de Beví. El bosc de les fades...

Tot el bosc és màgic

Fins a 35 persones ens vam reunir el diumenge dia 8 de maig, sembla que la primavera ens crida a sortir a prendre el sol i la fresca. Moltes cares noves ens acompanyaven per primer cop a CamiNens.

L'excursió ens ha portat fins un lloc ben fresquet, especial i màgic, els Bufadors de Beví. Degut a les pluges caigudes en els darrers dies i a les previsions meteorològiques, no les teníem totes quan vam arribar a la nostra destinació, el Coll de Bebié, uns 5 Kms després de la petita població de Santa Maria de Besora. No hi havia cap cotxe aparcat en aquest indret i vam poder estacionar els nostres sense cap dificultat a la bora de la pista asfaltada.

Sense més dilació vam començar la nostra excursió i vam seguir la pista sense asfaltar que ens conduiria a la Serra de Bufadors. Tot seguint les indicacions de la Montse (que uns dies abans havia anat a inspeccionar el terreny) ens vam començar a enfilar a la Serra on vam trobar els primers forats, per on, si hi posaves la mà, senties l'aire fred que sortia del mateix i si paraves be l'orella, escoltar l'aire que xiulava en el seu interior.

Ens vam continuar endinsant en aquest fantàstic paratge tot contemplant cada indret amb especial curiositat...les pedres, els arbres, la molsa, els forats, les fulles...tot era especial...

Tal i com va dir una de les mares que venia "Em sento petitona " i tots ens hi sentíem, petitons, perquè la molsa ens arribava més amunt del cap, semblava com si estiguéssim dintre d'un bosc màgic. Sortint del bosc una mare participant explicava i defensava que les fades existeixen i jo ...desprès de ser als Bufadors de Beví els he de donar la raó a les dues : Crec que alguna fada ens va encongir i ens va fer disfrutar el bosc des d'una perspectiva màgica i especial. Gracies fades!

Montse Ri

10 abril 2011. Una volta per Montserrat Nort

Moment per descansar
Tal com havíem quedat, després de trobar una cursa de bicicletes a Can Massana i de reunir-nos amb els que havien anat a dormir al refugi, 30 persones vam començar a caminar passat un quart d'onze del matí. En un dia que ja es preveia calorós, vam agafar el camí de l'Arrel, vam passar per sobre Monistrol de Montserrat i vam anar pujant fins arribar al pla de Sant Salvador, sense presses, però sense pauses. Vam arribar cansats a dalt, però la vista s'ho mereixia. Des d'allà vam fer l'excursioneta per un camí accidentat fins a les ermites de sobre mateix del monestir, la de Sant Dimes enmig de les roques, la de la Santa Creu -molt ben cuidada i amb les seves escales prohibides- i la de Sant Salvador. Tot i que són ermites aïllades, com que era diumenge al matí i feia bo, hi arribava el soroll del monestir, poc adequat per a la tranquil·litat. Nosaltres vam tornar a endinsar-nos entre roques i vegetació, i vam fer cap fins a l'ermita de Sant Benet, important refugi d'escaladors on, tal com el Jordi ens havia promès, vam tenir dret a begudes fresques i calentes. Un dinar amb cafè -no podíem pas demanar més! 
Després d'aquella pausa merescuda, vam pujar una mica més passant al costat de l'Elefant fins a trobar el coll de la canal Plana, que de plana no en té res! Mirant de no relliscar en aquella baixada vertical, vam tornar a arribar al camí de l'Arrel. Tenint en compte el sol, la calor i l'hora de la tarda, havíem decidit deixar el coll-mirador entre el Cavall Bernat i la Miranda de Sant Antoni per un altre dia. Abans de les 5 tornàvem a ser a Santa Cecília, on les begudes fresques ens van fer passar la set. Fins a la propera!

6 de març. Pantà de Foix i Castell de Castellet

Travessant el Pantà de Foix

Aquest cop hem tornat a modificar el calendari inicial del curs. El resum no correspon a la sortida prevista cap a Castellcir i la Seuva Negra. Quan la vam començar a preparar ens vam adonar que, essent un bosc de fulla caduca, a principis de març no estaria en el seu millor moment i només trobaríem l'aspecte desolat d'un bosc pelat d'hivern. Per tant vam decidir deixar aquesta sortida per més endavant, segurament aquesta mateixa tardor, i gaudir aleshores de la bellesa dels canvis de colors dels faigs d'una atípica fageda.

Així doncs, la sortida que realment vam realitzar va ser cap al sud, a l'Alt Penedès, cap a un petit pantà amb un entorn natural bonic i desconegut: el pantà de Foix i el Castell de Castellet.

El lloc per quedar també va ser nou: la gasolinera Sant Jordi, als Comtals, a l'entrada de Manresa des de la carretera de Barcelona. Puntualment a les 9:15 tots els participants es trobaven en aquest indret. Distribució de cotxes i directes fins a Foix.

Fins a 25 persones vam realitzar la sortida des del Castell de Castellet. No va costar gaires minuts localitzar el GR 92-3 i el vam seguir un tros tot allunyant-nos de la vista del pantà. El terreny en aquella zona no era gens arbrat i el sol, que començava a escalfar de valent, va fer que més d’un/a ens vestíssim pràcticament d’estiu. Arribats al caseriu de Can Balaguer alguns nens es van dedicar a “investigar” les seves ruïnes i viure l’aventura de la sortida.

Mica en mica ens vam anar aproximant al pantà de nou, vam travessar per sota el seu aqüeducte i un cop situats a la vora sud de l’embassament la caminada va transcorre sota l’obaga del bosc Negre, ple de pinedes i alzinars on les xaquetes van tornar a fer acte de presència.

Després de tres hores seguides caminant sense parar, un cop consensuat amb els nens, vam escurçar el camí fins a la Font d’Horta, un indret molt bonic on vam aprofitar per dinar i després la quitxalla va jugar sense parar.

Cal remarcar el bon comportament de tots els xics que van caminar les tres hores sense quasi cap treva, sense cap queixa, uns més ràpids i altres més lents, però sense queixar-se de les pujades ni de la llargada del tram. Felicitats, xics!

Retornats a Castellet els adults vam aprofitar per anar a fer el cafè i comentar la possibilitat de fer la primera calçotada CamiNens.

6 de febrer. Sant Pere de Vallhonesta i Puig Soler

CamiNens a la desviació cap el Puig Soler

Fins a 36 persones, entre grans i xics, ens vam trobar per arribar-nos fins el cim del Puig Soler (525m) i l'erminta de Sant Pere de Vallhonesta, en un calurós dia d'hivern prop de la veïna població bagenca de Sant Vicenç de Castellet.

Tot i que la sortida estava pensada per a que els nens disfrutessin d'un transport públic com és el tren, sols han estat 3 els participants que han fet servir aquest mitjà per apropar-se fins a l'estació de la Renfe de Sant Vicenç de Castellet, indret d'inici de l'excursió.

D'acord amb les indicacions del tríptic, vam localitzar el GR4 i vam seguir les seves senyals vermelles i blanques, sense cap contratemps. Abans d'arribar a St. Pere de Vallhonesta, ens vam desviar del GR cap a la dreta per anar a fer el Cim del Puig Soler, des d'on, tot passant pel Puig Soler Petit, vam gaudir durant una bona estona de l'escalfor del sol tot fent un mos i disfrutant de les explèndides vistes de Montserrat, del Bages i de les muntanyes nevades del Pre-Pirineu.

Un cop a Sant Pere de Valhonesta, uns quants es van quedar a dinar allà amb la intenció d'allargar l'excursió fins l'antic Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, per on passa el Camí Ral cap a Terrassa.

La resta vam tornar a dinar a casa, tot desfent el corriol d'anada. Durant la tornada, els xics van gaudir de les explicacions i indicacions del Jaume tot buscant fòssils i descobrint petxines atrapades a les pedres.

Una fantàstica matinal per descobrir indrets poc coneguts del cor del Bages.

9 de gener 2011. Canviem les Coves de Mura per la Ruta de les Fonts

Tot resseguint la Riera de Nespres

Fins a 37 persones, d'entre una variada franja d'edat des del 3 anys fins als 80, ens vam reunir aquest fred i solejat 9 de gener, per donar la benvinguda a la primera sortida de l'any.

La sortida estava programada inicialment per visitar les Coves de Mura. Les claus de la porta d'accés a aquestes coves es troben al Centre d'Interpretació de Mura, però en les dates que haviem programat la nostra sortida va resultar que el guía que acompanya a la visita a les coves, estava de vacances, i degut al deteriorament de les coves, al Centre d'Interpretació es va decidir no deixar les claus sense guía a ningú, sense excepcions. Al no tenir les claus a la nostra disponibilitat, en Jaume, persona responsable d'aquesta sortida, va haver d'improvitzar una excursió alternativa que pogues estar a l'abast dels xics, sobretot dels més xics. La ruta escollida va ser: Més de mil Fonts.

Així doncs, un cop reunits tots al Centre d'Interpretació, vam començar la nostra matinal travessant la riera de Nespres i fitxant-nos en les etiquetes de color verd a seguir durant l'excursió.

Vam continuar pel camí paral·lel al curs de l'aigua i tot seguit vam trobar la primera font: la Font de la Mascarosa. Durant el recorregut vam anar localitzant la resta: la de la Noguera, la de la Coma...La més expectacular va ser la penúltima, la Font del Foradot: sota una balma. Realment curiosa per la seva proximitat a Mura i per semblar una cova. Recomanable visitar a l'estiu durant els dies de forta calor al ser un indret fresc i ombrívol.

Al migdia vam donar per finalitzada la nostra descoberta de fonts. Alguns participants van anar a donar un tomb pel bonic poble de Mura i d'altres, donada la proximitat a Manresa, van preferir tornar d'hora a dinar a casa.

Una matinal adaptada als més xics de descoberta de les nostres contrades més properes.

 

Montserrat. Les Agulles i els Pallers. Dia 12 desembre 2010

Caminant entre Els Pallers

Puntualment ens vam reunir fins a 25 persones, entre grans i xics, a l'aparcament indicat al tríptic, en un dia que s'augurava fred...molt fred. És per això que tots anavem molt abrigats.

Un cop arribats a la població del Bruc, bessant Sud de Montserrat, vam veure com la temperatura havia canviat completament. El sol escalfava i el fred del Pla del Bages havia desaparegut. La temperatura era suau. Quin canvi!

Tot just començar a caminar ja ens sobrava part de la roba que portavem...que mica en mica va anar a parar a la motxilla.

El recorregut ens va portar, enfilant-nos pausadament fins a Coll de Porc, tot passant per la Cova de l'Arcada. Després vam desfer un tram i vam anar a dinar al refugi Vicenç Barbé, on vam gaudir del sol i la quitxalla va jugar sense descans.

Tot complint el temps previst, vam començar a baixar de nou cap al Bruc, però per un altre camí tot resseguint les roques dels Pallers amb les seves peculiars formacions. En aquest tram el camí no era tan evident. Anavem buscant unes senyals verdes, que semblava que desapareixien...o ens feien passar per camins gens transitats. La baixada va ser dreta i més d'un i una vam relliscar un moment o altre. Els nens i nenes van disfrutar de valent.

Una jornada complerta per la "cara" Sud de Montserrat.

Cim d'Estela entre la boira. Dia 7 novembre 2010

Foto del cim
Tot i les pluges que les previsions metereològies anaven anunciant pel cap de setmana, fins a 35 persones, entre grans i xics, ens vam reunir puntualment al lloc de trobada, per a "conquerir" el Cim d'Estela a la zona dels Rasos de Peguera.

Ens vam dirigir al Pla de Puigventòs, on vam aparcar. El nostre guia, en Ramon Vilardaga de Berga, ens portà tot resseguint un camí recentment reobert i senyalitzat fins a la Torre dels Enginyers, des d'on l'espessa boira no ens va deixar gaudir de les magnífiques vistes, que normalment es veuen des d'allà, del Berguedà. No vèiem ni el Roc de l'Auró que està situat davant mateix d'aquest turó!
Els geocatxers es van animar a buscar en aquest indret el primer "tresor" de la jornada. Després de força estona buscant pel lloc erroni, va aparèixer en un amagatall força accessible.

A continuació vam anar a cercar el Cim d'Estela. Normalment és un camí que no té pèrdua, però aquest cop estem de sort que portem un guia que es coneix el terreny! La boira és força traidora...
Després de fer una paradeta per dinar al Coll d'Estela, on també hi ha una petita font, una part de l'expedició va optar per quedar-se allà i no fer cim. La resta, després d'una petita grimpada, amb cable d'ajuda inclós, ens vam plantar en un moment davant de la senyera del cim, des d'on vam continuar sense veure res més que no fos la boira.
De tornada al coll i abans de recollir la resta de companys, es va localitzar un altre geocatxé. Tot seguit vam baixar direcció als cotxes, abans que l'anunciada pluja de la tarda no fes acte de presència.
Agraim la col·laboració del Paco i la Dolors haver-nos preparat aquesta excursió, i al Ramon Vilardaga de Berga guiar-nos entre la boira i ensenyar-nos aquestes petites joies del Berguedà.

Sortida Geocaching a Mura. Dia 3 d'octubre 2010

Els xics prenent nota de l'ús del GPS

El diumenge dia 3 ens vam trobar una colla força nombrosa, una vintena entre grans i xics, per fer la caminada fins al Puig de la Balma a Mura (Bages). Com que l’excursió no era massa llarga, hi vam posar un entreteniment, el geocaching. Es va tractar de fer com una “gimcama” tot iniciant els més menuts en l’ús del GPS.

La sortida va començar a l’esglèsia del poble de Mura. Els nens i nenes, més avesats a fer servir noves tecnologies i pitjar botonets, van ser els que van aprendre-ho més ràpidament. Es va ensenyar un nen o nena a introduir coodenades al GPS a mida que s’anaven resolent les “pistes” i aquest nen o nena li explicava a un altre com fer el que acabava d’aprendre quan arribaven a l’indret de la següent pista. Així tothom va poder utilitzar el GPS un moment o altre.

L’objectiu final de l’excursió era localitzar un “tresor” o “caché”, que malauradament no es va trobar. Els xics, lluny d’enfadar-se, van disfrutar del dia que havien gaudit i es va decidir que seríem nosaltres els que posaríem un nou tresor per a ser descobert pels propers que volguessin fer aquest geocaching. El tresor va consistir en una fiambrera amb un full on s’indicava que érem la colla de CamiNens del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, indicant tots els nostres noms i un xiulet de record.

El dia ens va acompanyar, tot i que al matí vam pensar que ens mullaríem... A mida que el migdia s’acostava el sol anava lluint amb més força.

Vam acabar dinant al bonic poble de Mura sense cap ganes de dir-nos adéu.

Hem d’agrair al Ramon la seva col·laboració en triar el geocaching a realitzar, a la Montse per preparació i realització de la sortida, i a l’Eulàlia la realització del tríptic.

Merci a tots i fins a la propera.

Bivac a Montserrat. 11-12 setembre 2010. Cova de les Pruneres

Preparant el bivac

Una vintena de persones, entre grans i xics, ens vam trobar dissabte passat, dia 11, per fer la sortida més esperada de CamiNens: el bivac a Montserrat.

Tot seguint les instruccions d'en Jordi Martínez no ens va costar gens arribar fins a la Cova de les Pruneres, després de caminar durant una hora i mitja des de Can Maçana pel vessant nord de la serralada passant per La Cadireta i la Foradada i entreveient la posta de sol.

Abans de fer-se fosc de tot, en Jordi i els seus "ajudants" van encendre un foc de camp mentre la resta miràvem de trobar un lloc prou confortable per dormir.

Després de sopar i de tastar el vi que portaven en Johnny i la Claudia, encara ens van tornar a sorprendre amb un pastisset per a celebrar la Diada. Alguns encara ens preguntem on portaven tantes coses!

Diumenge tocava despertarse abans de les 7, esmorzar ràpid i començar a caminar.

Després de fer dues "sifonades", que recordarem durant temps, a l'hora prevista, a 1/4 de 10, ja érem dalt del Montgrós. Això sí, després de baixar "rappelant" per una corda que va fer patir a més d'un i una.

Vam fer una bona parada per recarregar energies i començar a enfilar cap a Sant Jeroni tot fent la volta pel Camell.

Arribats al camí de Sant Jeroni, vam respirar fondo i gairebé tots vam decidir fer cim, amb les fotos corresponents. Llavors començava tocar a baixar i el cançament va fer que aquesta darrera baixada fins al Monestir es fes més llarga del que teníem previst, tot i que vam arribar  a la nostra meta exactament abans de les dues del migdia.

Per ser la primera sortida de la temporada, el Jordi ha posat el llistó molt alt.

Finalment després de tant de temps de viure al Bages, molts de nosaltres hem aconseguit conèixer un bocí d'aquesta muntanya. Aquesta temporada tindrem l'oportunitat de descobrir-ne més. Gràcies Jordi.

 

Eulàlia i Gemma

Riera del Tenes. 4 juliol 2010

De nou sembla que el temps juga a favor de CamiNens. En aquesta "sortida relax" el dia ha estat assolejat i calorós (com correspon a l'època) fins a mitja tarda, que un bon xàfec ens ha acompanyat fins a casa.

Tot i no ser un grup massa nombrós, 13 excursionistes ens hem arribat fins a Riells del Fai, als peus del monestir de Sant Miquel del Fai, per fer la darrera trobada del curs. L'Aleix de tant sols 3 anys s'ha estrenat a la colla i ha fet la caminada com tot un campió!

Al matí hem decidit primer anar a visitar el Monestir de Sant Miquel del Fai. El fàcil i una mica ombrivol camí empedrat que porta allà ha estat un passeig d'una horeta fins el nostre objectiu. Llavors, hem visitat les instal·lacions i el millor de tot ha estat el "tastet d'espeleologia" amb casc inclòs de la darrera cova que es troba al final de Sant Miquel del Fai i el pas per dins la impressionant cascada que haviem estat observant mentre pujavem.

Una mica justos de temps hem baixat a recollir el dinar i buscar un lloc amb ombra prop del riu i lluny de la multitud que hi havia...i ho hem aconseguit (més o menys...) Els nens han gaudit del merescut bany i hem pogut començar a preparar el calendari pel curs vinent.

Ha estat qüestió de veure com el temps s'anava enfosquint...que hem recollit els nostres "trastos", hem arribat al cotxe...i ha començat a ploure!

Una excursió per recomanar a tothom.

 

Sant Feliu de Guíxols-Platja de Sant Pol. 6 juny 2010

Nens i grans buscant "animalets" de mar

Semblava que, de nou, la pluja ens acompanyaria durant la jornada. Les previsions de la setmana així ho anunciaven, tot i la calor que va fer el dissabte, però nosaltres vam tornar a apostar per fer l'excursió i un cop arribats a lloc, acabar de decidir.

Ens trobem un grup de 26 (entre grans i xics) al lloc acordat i anem a Sant Feliu de Guíxols. Durant el trajecte més d'un bon xàfec feia truntullar la decisió de continuar amb la sortida...però semblava que, al fons, entre els núvols, el sol volia deixar el seu amagatall...

Comencem a caminar sense tenir-les totes...una gota per aquí...una altra per allà...i de sobte para de ploure... i ja no hi va tornar fins que vam acabar l'excursió!.

Tot estava planejat per arribar fins a la Platja de Sant Pol i llavors fins s'Agaró, però els nens (i no tant nens) un cop a la Platja de Sant Pol van anar directament a recollir crancs i altres "bèsties" de mar i a aprofitar alguna escletxa de sol banyant-se a la platja. La il·lusió d'aquesta sortida. No vam saber dir que no i ens vam quedar a dinar allà mateix.

A primera hora de la tarda, i després d'una estona de relax, vam decidir tornar als cotxes ja que tornava a amenaçar pluja...

Vam fer un "tastet" de la sortida relax...

La Foradada. 9 maig 2010

La Foradada al fons. Espectacular.

La Mola pel Cingle dels Cavalls. 11 d'abril 2010

Un dia radiant ens va acompanyar durant tota la jornada. Les 33 persones que ems vam trobar per pujar a la Mola des de la veïna població del Vallès de Matadepera (Can Robert) pel Cingle dels Cavalls vam fins i tot "patir" calor durant el trajecte que ens va acostar fins a la Mola per una de les canals més entretingudes per fer aquest trajecte. Els nens i nenes, i també els grans, van divertir-se havent de grimpar en més d'un tram de pujada.

A dalt de la Mola, vam visitar l'antic Monestir i vam dinar tranquilament sota l'ombra. Els nens van poder jugar i observar els burros que es fan servir per pujar i baixar els queviures.

La baixada la vam realitzar per un altre vessant de la muntanya, pel la Canal de Can Pobla fins arribar a la pista que ens va conduir al primer tram del mateix camí de pujada. Aquest camí va ser molt agrait  i refrescant de realitzar, ja que la frondosa arbreda ens va protegir del sol.

Una jornada preparada pel Paco i la Dolors que ens va ensenyar que, a la Mola no sols s'hi pot anar des del Moncau o des dels camins tradicionals de pujada, sino que hi ha altres canals i alternatives al Parc Natural per disfrutar.

 

Font Calenta. 14 de març 2010.

Foto de grup

Un total de 15 persones entre grans i xics en van trobar per acostar-se fins la La Font Calenta, al Berguedà. El dia es presentava esplèndit i el sol ens va acompanyar tota la jornada. Un cop vam aparcar on haviem previst, ens vam adonar que tot i el bon temps de tota la setmana, no s'havia aconseguit fondre la neu caiguda i finalment vam gaudir d'una jornada de sol i neu.

Com el trajecte inicialment no era massa llarg, vam decidir deixar el dinar al cotxe. Però com la inesperada neu ens va acompanyar tota l'estona, nens i algun que altra de gran, es van entretenir més de compte tirant-se boles de neu, i el temps va anar passant...L'experiència ens ensenya que el dinar sempre s'ha de portar a sobre.

Fins la propera

 

Lles de Cerdanya. 14 de febrer 2010. Esquí de Fons o Raquetes

AJUDANS! . CAMPANYA 1 EURO PER RECUPERAR EL REFUGI

Ls teva aportació ens es molt valuosa, per tirar endavant un refugi renovat i actual. Podeu fer la vostra aportació al número de compte 0081.0049.54.0001893590.

Periòdicament anirem actualitzant la relació d'Entitats i Centres Excursionistes col·laboradors.

Més informació aquí.

COL·LABORACIONS

Centre Òptic del Bages
Grans descomptes, vine a veure-ho.
40% descomptes.pdf
Documento Adobe Acrobat [808.5 KB]

Informa't a secretaria dels avantatges de ser soci de les dues entitats.

Xalet Refugi Rasos de Peguera

Hem iniciat una nova etapa amb el refugi disponible i obert a tothom. El nou guarda, el Jaume, us atendrà molt amablement.

 

Informació reserves:

Telf:  679743878

xaletrefugi@centreexcursionistamontserrat.cat

Jaume Palau Bardolet (Guarda del Xalet Refugi)

Pàgina del refugi

Notícies

Totes les notícies relacionades amb els nostres esportistes i qualsevol novetat de la federació. Aquí

Xalet Refugi dels Rasos de Peguera

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Centre Excursionista Montserrat